SciELO - Scientific Electronic Library Online

 
vol.4 issue2La casa búnker y la deconstrucción de la ciudadYo adoro a una rubia norteamericana author indexsubject indexsearch form
Home Pagealphabetic serial listing  

Services on Demand

Journal

Article

Indicators

Related links

  • Have no similar articlesSimilars in SciELO

Share


LiminaR

On-line version ISSN 2007-8900Print version ISSN 1665-8027

LiminaR vol.4 n.2 San Cristóbal de las Casas Jul./Dec. 2006

https://doi.org/10.29043/liminar.v4i2.209 

Artículos

Ciudad, fiesta y poder en el mundo contemporáneo

Adrià Pujol Cruells1 

1 Profesor de antropología social y cultural en ELISAVA, Escuela de Grado Superior de Diseño, vinculada a la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona, España, correo electrónico: adriam@telefonica.net.


Resumen:

Alguna vez se dijo que la fiesta popular moriría en el medioambiente propio de las sociedades industrializadas. Se dijo que, rota la comunidad rural, las fiestas y el ritual se desmenuzarían, perdidos su sentido y fuerza de cohesión. Lejos de ser así, la fiesta todavía es un mecanismo ritual que las sociedades, sean de la tesitura que sean, utilizan periódicamente con un fin terapéutico. La fiesta cose, fabrica coágulos sociales, y lo hace allí donde parecía que la modernidad acabaría con las formas arcaicas de sociabilidad. La fiesta es un campo de batalla simbólico, cuando los grupos sociales, a veces antagónicos, exigen celebrar la calle y la plaza.

Palabras clave: fiesta; ritual; poder; sociedad

Abstract:

It was said some time that the popular festival expressions would die in the environment of the industrialised societies. It was said that, once the rural comunity broken, festivities and rituals would crumble, lost their sense and power of cohesion. Far from that scenario, the celebration is still a ritualistic mechanism that societes, whatever circumstance they have, use periodically with a therapeutical purpose. The festivity sews, builds social clotting agents, and it does so in places where it looked like modernity would finish with archaic forms of sociability. The party is a symbolic battlefield, whenever social groups, sometimes antagonistic, ask for celebration on the street and the square.

Key words: celebration; ritual; power; society

Texto completo disponible sólo en PDF

Full text available only in PDF format

Bibliografía

Antebi, Andrés y Adrià Pujol, et al,. 2006, (Monografía pendiente de publicación en Barcelona, con el título provisional: Els Carnavals de Barcelona). [ Links ]

Ariño, Antonio, 1992, La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas, Anthropos/Ministerio de Cultura, Barcelona/Madrid. [ Links ]

Balandier, Georges, 1990, El desorden. La teoría del caos y las ciencias sociales, Gedisa, Barcelona. [ Links ]

______,1994, El poder en escenas. Del poder de la representación a la representación del poder, Paidós, Barcelona. [ Links ]

Belascoain, Ricardo, 1985, El Carnaval... com a pretext, Aj. De Vilanova, Vilanova i la Geltrú. [ Links ]

Boissevain, J. (Ed.), 1992, Revitalizing European Rituals, Routledge, Londres. [ Links ]

Burke, Peter, 1997, La cultura popular en la Europa moderna, Altaza, Barcelona. [ Links ]

Cardini, Franco, 1984, Dias sagrados, Argos-Vergara, Barcelona. [ Links ]

Cruces, Francisco, 1992, “Cómo hacer cosas con programas. El proceso de producción de fiestas en Madrid”, en C. Cafarel, F. Bernete y V. Baca, (eds.), Comunicación y movimientos sociales, Diputación de Ciudad Real, Ciudad Real. [ Links ]

Delgado, Manuel, 1992, La festa a Catalunya, avui, Barcanova, Barcelona. [ Links ]

Delgado, Manuel; Antebi, Andrés; Horta, Gerard et al., 2004, Carrer, festa i revolta. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona (1951-2000), Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona. [ Links ]

Escalera, Javier, 1998, “Les festes com a patrimoni: reflexions sobre la festa a la ciutat contemporània a partir del cas de Sevilla”, Fòrum Barcelona ciutat. Festa i ciutat, Institut de Cultura de Barcelona, Barcelona. pp. 9-22. [ Links ]

Frigolé, Joan, 1980, “Inversió simbòlica i identitat ètnica: una aproximació al cas de Catalunya”, Quaderns de l’ICA, núm. 1. [ Links ]

García García, José Luis, 1994, “Celebraciones y conmemoraciones”, en Antropología, núm. 8 (octubre), pp. 113-122. [ Links ]

Geertz, Clifford, 1987, La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona. [ Links ]

Gil Calvo, Enrique, 1991, Estado de fiesta, Espasa-Calpe, Madrid. [ Links ]

Gilmore, David D, 1995, “El carnaval”, Agresividad y comunidad. Paradojas de la cultura andaluza, Diputación Provincial de Granada, Granada, pp. 177-216. [ Links ]

Gómez García, Pedro, 1990, “Hipótesis sobre la estructura y la función de las fiestas”, P. Cordoba y J.-P. Étienvre, (ed.), La fiesta, la ceremonía, el rito, Casa de Velázquez/Universidad de Granada, Granada, pp. 51-63. [ Links ]

Handelman, D., 1990, Models a Mirrors: Toward an Anthropology of Public Events, Cambridge University Press, Nueva York. [ Links ]

Henningsen, Gustav, 2004, “El carnaval danés en su contexto europeo”, en R. Jimeno Aranguren y J.I. Homobono, (eds.), Fiestas, rituales e identitades, Eusko Ikaskuntza, Donosita, pp. 337-346. [ Links ]

Hobsbawm, Eric y Thomas Ranger, 1988, L’invent de la tradició, Eumo, Vic. [ Links ]

Kaplan, Temma, 2002, Ciudad roja, periodo azul. Los movimientos sociales en la Barcelona de Picasso (1988-1939,), Península/HCS, Barcelona. [ Links ]

Le Roy Ladurie, Emmanuel, 1979 (2001), Le Carnaval de Romans, París, Gallimard. [ Links ]

Lévi-Strauss, Claude, 2001, El suplicio de Papá Noel, Mario Muchnik, Madrid. [ Links ]

Michonneau, Stéphanne, 2002, Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mite, Eumo, Vic. [ Links ]

Solé y Mauri, Belén, 1991, Festa i ideologies a Lleida. Interpretacions de la festa a la Lleida de la Restauració, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. [ Links ]

Tambiah, S.J., 1985, Culture, Thought and Social Action, Harvard University Press, Cambridge. [ Links ]

Velasco, Honorio, 1982, “A modo de introducción: Tiempo de fiesta”, en H. Velasco, (ed.), Tiempo de fiesta. Ensayos antropológicos sobre las fiestas en España, Tres catorce diecisiete, Madrid, pp. 6-25. [ Links ]

______,1992, “El espacio transformado, el tiempo recuperado”, en Antropología, núm. 2, pp. 3-31. [ Links ]

______,2000, “Tiempos modernos para fiestas tradicionales”, en F.J. García Castaño (Eds.), Fiesta, tradición y cambio, Proyecto Sur de Ediciones, Granada. [ Links ]

Vovelle, Michel, 1978, Les métamorphoses de la fête en Provence (1750-1820), Aubier-Flammarion, París. [ Links ]

______,1985, “El desvío por la historia en el redescubrimiento de la fiesta”, en Ideologías y mentalidades, Ariel, Barcelona, pp. 187-203. [ Links ]

______,1996, “La fiesta en el campo de la historia de las mentalidades”, en Antropología, núm. 11, pp. 21-39. [ Links ]

* Adrià Pujol Cruells, licenciado en antropología social y cultural por la Universidad de Barcelona, y diplomado en DEA (maestría) por la misma universidad, profesor de antropología social y cultural en ELISAVA, Escuela de Grado Superior de Diseño, vinculada a la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona, especialidad: religiosidad moderna, inmigración, fiestas populares, correo electrónico: adriam@telefonica.net.

Creative Commons License Este es un artículo publicado en acceso abierto bajo una licencia Creative Commons